Glogster: Es tresor d'Es Vedrà

Deixo a continuació el Glogster amb unes quantes fotografies i videos:

Representació escènica de: Es tresor d'Es Vedrà

Segon curs de GEDI + segon semestre = ja ha arribat “l’assignatura del musical”. MUSICAL, que es diu aviat. Pensava que aquesta paraula em quedava massa grossa, ja que al pensar en com seria només me venien al cap coses com: escenari, públic, cantar, ballar i focus per tot arreu. Que, bé, després de fer-ho m’he adonat de que no ha estat molt diferent... tot i així afegiria: molt de treball, imaginació, paciència, diners per comprar material, canviar coses ja fetes per altres millors i, sobretot, gaudir fent la representació.

Al començament em va costar molt començar a veure la idea del musical, és a dir, la història, personatges, quins materials necessitaríem, etc. Però a mesura que anàvem parlant aquests temes ja començava a veure-li forma. No sé ben bé si era perquè hi havia moltes idees en l’aire i desestructurades o perquè la meva ment es negava a fer el musical. Tot i així, per sort, a mesura que anàvem parlant les coses tant a classe com a la conversació grupal de Whatsapp s’anaven aclarint les coses. I si, de sobte, se’ns ocorria alguna idea sobre qualsevol cosa, calia prendre nota on sigui i com sigui (post-it inclosos).

I si trobàvem materials on sigui i quan sigui, també calia recollir-lo on sigui i com sigui. Es podia treure profit de qualsevol material. Veiem com el cartró va ser un dels materials més protagonistes:

Encara no entenc com va cabre tot aquest cartró dins el cotxe...

El vaixell ja començava a tenir forma...

El timó i la fulla de palmera...

Les espases dels pirates i la ullera de llarga vista (catalejo)

Com fer un Es Vedrà grandària XXL:

1er: Cercar una capsa d’uns cinc metres per dos aproximadament i donar-li la forma desitjada. 

2on: Folrar tota l’estructura de cartró amb paper continu i cinta adhesiva. 

 3er: Amb un llapis donar la forma d’Es Vedrà per posteriorment pintar-la amb témperes de color blau i blanc i esprai marró. (Alerta amb els esprais dels xinos, deixen molta pintura a l’ambient i es fica a la roba i per tot arreu, fins i tot al nas).

I aquest és el resultat:

Es Vedrà 

El treball amb el cartró no va ser gaire difícil, només calia tenir un bon cúter, pintura i molta imaginació. La part més difícil va ser quan havíem de fer-nos les disfresses. Les cues de les sargantanes varen passar per mans de quasi totes:

Per mans de Silvia...

Per les meves...

Per les de Mari...

Per mans de María...

Però al final varen quedar unes cues bastant polides tenint en compte que no teníem ni idea de com fer-les:

En quant als assajos, varen ser molt divertits tenint en compte que no teníem tot el material i les disfresses acabats. Per això vàrem improvisar amb lo que sigui i on sigui:

I tot va començar a tenir un ambient de serietat quan vàrem anar a veure l’escenari on s’anava a fer el musical...

Abans

Fins que va arribar el dia.

Després

Cal dir que vaig passar més nirvis tots els dies abans que no el mateix dia de la representació... Abans d’aquesta hi havia moltes preocupacions: si Es Vedrà anava a caber per la porta, si la il·luminació es feia correctament o no, si aconseguiríem enganxar els nens a la història, la preocupació d’oblidar el guió, i un llarg etcètera. Però a mesura que anàvem actuant ens vàrem adonar de que no havia per tant i que calia tenir una ment més positiva i gaudir d’allò que els estàvem oferint a aquell públic tan jovenet i exigent.